Un passeig per la història de L'Espiga.

 L'any 1924 es va constituïr en el barri de Les Corts, antic poble annexionat a la gran Barcelona feia només 27 anys, un escamot que va ser el precursor del que dos anys després es va anomenar oficialment Societat Coral L'Espiga de Les Corts. Aquesta oficialitat la va adquirir amb la benedicció de la seva primera senyera el 10 d'octubre de 1926.

Tot i que les dades històriques d'aquelles èpoques són molt escases sabem amb certesa que el seu fundador va ser en Pere Riera i Soler, conegut popularment amb el sobrenom carinyós de «Pare Peret». Aquest personatge era un cortsenc d'un temperament incansable, curull de projectes i ple d'humor i optimisme. En qualsevol esdeveniment sempre portava la iniciativa i la direcció. Just als seus 50 anys de vida va posar la primera pedra de la societat, la que esdevindria aquesta Espiga que ens ha arribat fins els nostres dies. També va ser el primer president, amb un mandat que durà fins l'any 1936.

La nostra nova entitat pertanyia al Cercle Familiar Cortsenc, del carrer Cabestany, conegut popularment pel «Casinet» en què hi va tenir el seu estatge social i, en certa manera en va dependre, fins l'any citat. L'impuls que va prendre la massa coral d'aquesta jove entitat, integrada per homes sols, en el sí de l'esmentat Cercle Familiar, va ser espectacular. L'any 1926 va guanyar el primer premi en el concurs de «Caramelles» organitzat per l'Ajuntament de la ciutat. Un any més tard, en el mateix concurs, van obtenir el quart premi. Posteriorment va participar en altres concursos en què, igualment, va aconseguir diversos premis.

Sota la direcció artística del mestre Josep Vilardell, a més de Barcelona, expandí els seus cants a diverses poblacions de Catalunya. El mateix any participà en les Bodes d'Or de la S. C. L'Àncora, de Tarragona, i actuà a la plaça de la Casa de la Vila, de Sabadell. Altres sortides destacades foren l'actuació a la plaça de toros de València durant les Festes Falleres de 1933 i la cantada a Mallorca, davant les autoritats civils i militars de la ciutat, l'any 1935.

L'any seguent, l'esclat de la Guerra Civil va fer emmudir els seus cants. El 1949, sota la batuta del mestre Lluís Baiget i Massip, una colla d'antics cantaires i altres de nous van reemprendre aquella activitat trencada pels tristos esdeveniments d'aquella penosa guerra. Amb molt de zel van configurar el que seria L'Espiga d'aquesta nova època. El Casinet ja no existia i els assaigs es feien en cafès i bars.

La primera presentació en públic va ser el 8 d'octubre de 1950. El cor de l'entitat va oferir un concert en motiu de la inauguració de la nova «Tinència d'Alcaldia del Districte XI » (de llavors). Pocs anys després d'aquesta nova represa i molt inesperadament, el mestre Lluís Baiget va entrar en la fase crítica d'una malaltia irreversible. El 14 d'abril de 1953 es va produir el seu traspàs. Llavors l'entitat va continuar les seves activitats sota la direcció del mestre Josep Baiget, germà del finit. El 25 de setembre de 1955, la societat va beneir una nova senyera, el nou símbol d'aquesta segona etapa.

Les activitats es van succeir ininterrompudament i se centraven en les participacions en concursos i en les cantades de «Caramelles» tot alternant-ho en les excursions anuals programades, que s'aprofitaven per oferir un concert a la població visitada. I així continuà fins l'any 1972, en què es transformà en mixta sota la presidència de Josep Gutiérrez i Zafra, i sota la direcció del mestre Ignasi Vilajoana.
Casal del carrer Joan Gamper
Anys després, la nova Junta va acordar la consecució d'un local social amb l'afany de rellançar l'entitat. L'any 1983, després de molts esforços, es va inaugurar el que ha estat, i és, l'estimat "Casalet", el primer estatge independent de la societat. La construcció d'aquest casal va representar una altra de les seves fites històriques: va suposar la fi de la precarietat i va permetre establir un nou ventall d'activitats i projeccions. A partir d'aquesta inauguració i fins avui, se n'han desenvolupat moltes i molt diverses.

El cant coral sempre s'ha mantingut com l'activitat fonamental, però el teatre i la dansa han aconseguit èxits espectaculars i han proporcionat molts moments de satisfacció, tant per a aquells que es consideraven actors o dansaires com per al públic assistent. Les cantades, les representacions teatrals i els recitals de dansa han estat nombrosos i s'han ofert a llocs diversos del barri, de la ciutat i del país. En els darrers anys el conjunt d'actes oferts per les tres seccions s'han mogut a l'entorn de les 60 anuals.

Sota el voleiar de les senyeres de L'Espiga s'han aplegat diverses generacions de cortsencs que, aimadors de la terra i de l'art, han manifestat els seus sentiments a través del cant, del teatre i de la dansa. Volguem, doncs, que sota aquell voleiar hi continuïn passant les noves generacions per a la dignificació de llur esperit i per a l'enaltiment del nostre barri. És una manera de fer país.